El 28 d’octubre de 2017, l’endemà de la Declaració d’Independència de Catalunya, el Senat i el Govern espanyol van fer efectiva la suspensió de l’autonomia de Catalunya i de totes les seves institucions d’autogovern, passant l’administració de les mateixes en mans directes de Madrid. El president de la Generalitat i tot el seu govern va ser destituït. En paral·lel, la Fiscalia de l’Estat va presentar les pertinents querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra tot el Govern, i l’Audiència Nacional va citar-los pel 2 i 3 de novembre. En aquell moment, el **president Carles Puigdemont** i els consellers **Antoni Comín** (Salut), **Clara Ponsatí** (Ensenyament), **Lluís Puig** (Cultura) i **Meritxell Serret** (Agricultura) ja es trobaven a Brussel·les (Bèlgica), posant-se des d’aquell moment a disposició de la justícia belga. La resta del Govern català va ser empresonat per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela a petició de Fiscalia.

**Marta Rovira**, secretària general d’ERC va ser imputada pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de rebel·lió per l’organització del Referèndum, acordant la llibertat condicional sota fiança. El 23 de març de 2018 el magistrat Pablo Llarena la va citar per revisar la seva situació processal conjuntament amb **Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull** i **Carme Forcadell**. Tots van ser empresonats, menys Rovira que es va exiliar a Suïssa.

El 21 de febrer de 2018 el magistrat Pablo Llarena va citar l’exdiputada de la CUP **Anna Gabriel** al Tribunal Suprem per respondre sobre l’organització del Referèndum amb imputacions de rebel·lió i sedició. Davant la manca de garanties no va comparèixer i va traslladar la seva residència a Suïssa.

Actualment, i després que diferents tribunals d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Itàlia hagin desautoritzat les ordres europees i internacionals de detenció provinents d’Espanya i qüestionat la imparcialitat dels tribunals espanyols, el magistrat del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, va sol·licitar el 9 de març de 2021, diferents qüestions prejudicials al Tribunal de Justicia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la validesa de les euroordres i en relació a Lluís Puig, Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel.

En paral·lel, el 7 gener de 2021 la justícia belga va acabar denegant l’extradició del conseller de Cultura, Lluís Puig, citant la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU sobre l’arbitrarietat de l’empresonament dels presos polítics, i al·legant la manca de competència del Tribunal Suprem per poder-lo jutjar i que en el cas d’executar-se l’ordre de detenció europea, es posarien en perill els seus drets fonamentals. Posteriorment, en la qüestió prejudicial que el Tribunal Suprem (TS) enviaria al TJUE, s’al·legarà que tot i l’existència d’un risc greu de vulneració dels drets fonamentals de la persona contra la que s’ha dictat una ordre de detenció europea (Lluís Puig), aquest risc no pot constituir, segons el TS, un motiu de denegació.

Pel que fa al president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, en la seva condició d’eurodiputats gaudeixen d’immunitat parlamentària, atorgada cautelarment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, després que es recorregués la decisió del Parlament Europeu d’acceptar el suplicatori del Suprem espanyol per retirar-los la immunitat amb els vots a favor dels partits espanyols (PSOE, PP, Ciudadanos i VOX) i la pressió que aquests van exercir dintre dels seus grups parlamentaris.

Pel que fa a Meritxell Serret, va retornar de l’exili l’11 de març de 2021 i es va personar al Tribunal Suprem, que la va processar per un delicte de desobediència derivant la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A mitjans de setembre de 2022 la Fiscalia va presentar escrit d’acusació on li demana un any d’inhabilitació per a càrrec públic i 12.000€ de multa. El judici es va celebrar el 29 de març de 2023 i la sentència del 26 d’abril la va condemnar per un delicte de desobediència greu a un any d'inhabilitació i 12.000 euros.

Per la seva banda, el 19 de juliol de 2022 Anna Gabriel va retornar de Suïssa presentant-se davant del Tribunal Suprem espanyol i declarant davant l’instructor Pablo Llarena el 14 de setembre de 2022. Actualment es troba a l’espera que el TS resolgui la seva nova situació processal en relació al delicte de desobediència sense cap mesura cautelar.

Amb la derogació del delicte de sedició, Clara Ponsatí va tornar el 28 de març a Barcelona després de 5 anys d’exili. Aquell mateix dia, en una actuació qüestionable per part dels Mossos d’Esquadra, va ser detinguda per traslladar-la davant l’autoritat judicial. Allà se li va notificar-li que el 24 d’abril s’havia de presentar davant del Tribunal Suprem (Madrid) perquè aquest li prengués declaració sobre el delicte de desobediència. Ponsatí no s’hi va presentar al·legant la seva immunitat com a europarlamentaria i l’obligació del jutge Llarena per suspendre el procediment davant la petició d’empara al Parlament Europeu.

El 31 de gener de 2023 el TJUE va emetre la sentència que donava resposta a les qüestions prejudicials instades pel TS el març del 2021. En aquesta Sentència, si bé el TJUE no veia obstacle per l’emissió de noves ordres de detenció, les condicionava a criteris de proporcionalitat i de respecte dels drets fonamentals. Així mateix, definia en quins casos un òrgan judicial pot rebutjar l’execució d’una ordre de detenció europea i quines al·legacions s’hi poden fer amb vinculació suficient com per denegar l’execució de l’euroordre, com per exemple, la validesa d’informes internacionals que posin de manifest la manca de garanties i de respecte de les llibertats a l’Estat sol·licitant. A més, el TJUE posava sobre la taula que un dels motius que justificarien el rebuig a una ordre de detenció, és acreditar l’existència de deficiències que **afectin a la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones** als que pertany la persona interessada. Així el TJUE establia que tant l’acreditació de deficiències generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat emissor o que aquestes es projectin sobre un grup objectivament identificable, són causes per la desestimació d’ordres de detenció.

Exiliats

**La policia espanyola va provocar centenars de lesions a ciutadans de tot Catalunya el dia del Referèndum de l’1 d’octubre de 2017, comptabilitzant-se un total de 1.066 persones que van requerir assistència mèdica.** D’aquests fets es van presentar més de 600 denuncies a tot Catalunya per l’actuació de la policia espanyola pels delictes de tortura, lesions, delictes contra la integritat moral, l’ordre públic o el dret a reunió i manifestació. Arran d'aquestes denúncies es van obrir una vintena de causes diferents imputant-se fins a 180 policies, sent la causa més nombrosa la de Barcelona. Actualment, continuen obertes causes als jutjats de Girona, Manresa, Lleida, Mataró, Tarragona, Amposta i Barcelona, i fins a dia d’avui no s’ha condemnat a cap integrant de les Forces i Cossos de seguretat de l’estat, ni cap responsable polític per la violència exercida en contra de la ciutadania l’1 d’Octubre.

**En la majoria de casos, l’acusació particular està exercida per advocats voluntaris que en alguns llocs es van constituir en associació.** Òmnium Cultural s’ha personat com acusació popular en els procediments de Girona, Mataró, Manresa i Lleida, i a Barcelona conjuntament amb ANC i Irídia.

En totes les causes, la manca de col·laboració de la Direcció General de la Policia i de la Guardia Civil ha marcat el procediment d'instrucció, al no aportar la informació necessària per a investigar els fets delictius i l’actuació dels seus agents. Per la seva banda, Fiscalia ha actuat amb connivència amb les defenses dels agents i l’advocacia de l’Estat, negligint de les seves funcions i responsabilitats per perseguir els delictes i protegir les víctimes.

**La causa de Barcelona** es va dividir en dues. Una que acumula les 27 escoles de la ciutat on hi va haver càrregues policials i persones lesionades per l’actuació policial i que és la causa europea amb un major nombre de policies investigats per violència policial; i una segona consistent en els fets que es van produir a l’entorn de l’Escola Ramon Llull i que va comportar fortes càrregues policials amb la pèrdua del lòbul ocular a en Roger Español. Ambdues s’instrueixen al jutjat d’instrucció 7 de Barcelona.

En la causa per les 27 escoles, el jutge va acabar imputant un total de **47 policies** pel delicte de lesions i contra la integritat moral, entre els quals 4 Caps de nucli i 7 Caps de grup per les seves responsabilitats de comandament, supervisió i control en l’actuació dels diferents grups operatius. L’escrit del jutge incorpora la comissió per omissió dels comandaments davant de les seves conductes anti reglamentàries dels seus subordinats. En alguns casos s'afirma que la manca de control dels comandaments va permetre el nombre de persones ferides. A hores d’ara el jutjat té pendent resoldre els diferents recursos que defenses i acusacions van interposar, per acte seguit traslladar a les acusacions la petició per emetre l’escrit d’acusació i peticionar l’obertura de judici oral. 

Tot i haver aconseguit portar a judici a 3 caps de nucli i diversos caps de grup, no s'ha permès investigar als màxims responsables del cos de la policia nacional i els ideòlegs i responsables polítics de l’operatiu, que continuen gaudint d’absoluta impunitat, així com bona part dels agents que van actuar que l’estat va condecorar. 

Dels 27 col·legis electorals inicials on hi havia denúncies, n’hi ha 14 que l’actuació policial quedarà impune, al sobreseure l’actuació dels policies que hi van actuar en considerar ajustada la mateixa.

La causa que investiga les càrregues policials a l’**Escola Ramon Llull**, va derivar en una instrucció mitjançant un procediment sumari, a l’investigar un delicte de lesions superior als 9 anys de pena. En aquest cas la investigació ha portat al processament de 5 agents de la policia espanyola, un oficial autor de lesions a ciutadans, l’escopeter autor de les lesions a en Roger Español i tota la cadena de comandament que va donar l’ordre de disparar (un inspector responsable del grup, un oficial i un subinspector). A hores d’ara aquesta causa es troba amb la instrucció finalitzada, pendent d’obrir-se la fase intermitja.

Violència policial de l’1 d’Octubre

**Ha esdevingut la principal causa contra l’organització del Referèndum de l’1 d’Octubre.** Es va iniciar al febrer del 2017 pel jutge instructor Ramírez Sunyer amb un sol investigat inicialment. La causa va arribar a investigar 48 persones, i ha conclòs amb els 27 actuals i els 3 que han passat al TSJC per la seva condició d’aforats. Es va imposar una fiança de 5,8 milions i se’ls ha processat pels delictes de malversació de fons públics, desobediència, falsedat documental, revelació de secrets i prevaricació. 

**Les diligències produïdes en el marc d’aquesta instrucció van servir per practicar les 14 detencions el 20/09/17 a diferents conselleries del Govern i iniciar la causa contra Jordi Cuixart i Jordi Sànchez que acabaria amb la seva condemna pel Tribunal Suprem**, conjuntament amb 9 membres del Govern i la presidenta del Parlament. Alhora ha servit per nodrir part de la investigació del Jutjat d’Instrucció 18 contra 10 persones, ja investigades pel Tribunal de Comptes, i algunes pel propi Jutjat d’Instrucció 13, produint-se una absoluta manca de garanties processals denunciades per les defenses

Causa del Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona contra l’organització del Referèndum

**Inicialment, van ser 712 els alcaldes que Fiscalia va anunciar que investigaria. Va obrir diligències per 78 d’ells per desobediència al Tribunal Constitucional i en alguns casos també per malversació, per haver cedit espais municipals per a l’organització del Referèndum.** D'aquests, a 65 els han arxivat les causes; 6 han arribat a judici, amb 2 absolucions per a l’exalcaldessa de Roses i actual regidora, i l’exalcalde de Roquetes, i 4 condemnes als exalcaldes d’Alcarràs, Agramunt, Argentona i Sabadell que impliquen condemnes de multa i inhabilitació. Pels alcaldes i exalcaldes de Figueres, Collbató, Dosrius, La Ràpita, Castelló d’Empúries i Molins de Rei, la instrucció continua oberta o pendents de la celebració de judici oral en els propers mesos.

Alcaldes investigats per l’organització de l’1 d’Octubre

**Aquest organisme de caràcter governamental i administratiu de control comptable i altament polititzat, ha estat un dels més bel·ligerants en la persecució de l’independentisme. Mancat de garanties legals, processals i en una actuació del tot parcial ha perseguit fins a 54 persones, moltes d’elles ja investigades en procediments paral·lels de caràcter penal.** 

Les actuacions prèvies 80/19 constava de dues peces, la 147/18 referent a les despeses de l’1 d’Octubre amb 28 investigats a qui se’ls havia imposat una fiança de 4,1 milions d’euros, i la 79/19 referent a les despeses de l’acció exterior de la Generalitat amb 34 investigats a qui se’ls havia imposat una fiança de 5,4 milions. 8 dels investigats eren perseguits en les dues peces. 

A finals de 2021 la instructora sortint, Mariscal de Gante, va unificar en un sol procediment les dues peces separades. Amb la renovació i el canvi de majories a dins del Tribunal arran del pacte entre PP i PSOE, el nou Tribunal va acceptar els avals de l’Institut Català de Finances per fer el pagament dels 5,4 milions i evitar l’embarg de béns, aval no acceptat per l’anterior instructora. L’abril de 2022 Fiscalia va presentar davant del Tribunal de Comptes una demanda per un import total de 3,4 milions, rebaixant els més de 9 inicials i contra un total de 35 dels investigats (entre ells Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín o Lluís Puig), mentre que Societat Civil Catalana va presentar una nova demanda de 5,3 milions cap a 11 dels investigats.

Tribunal de Comptes

Procediment seguit davant el Jutjat Central d’Instrucció núm. 6 de l’Audiència Nacional de la mà del magistrat Manuel García Castellón. El 23 de setembre de 2019 (només 1 mes abans de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i civils catalans) van ser **detingudes 9 persones vinculades als CDR** (Comitès de Defensa de la República) i **7 d'elles empresonades durant 3 mesos a la presó espanyola de Soto del Real**. Posteriorment, el juny de 2020 es van fer 4 noves imputacions. El març de 2022 l’Audiència Nacional va decretar l’arxivament de les actuacions per a un d’ells. Se'ls acusa de formar part d'organització terrorista i tinença, dipòsit i fabricació d’explosius en un sorprenent relat elaborat per la Guàrdia Civil que pretén criminalitzar els CDR. Encara no s'ha formulat acusació contra cap d'ells i el sumari continua obert, tot i els intents del jutge instructor per tancar-lo sense donar temps a les defenses per estudiar les diligències preliminars 104/2017, que es troben en secret de sumari i són les que han nodrit la criminalització dels encausats a través de seguiments i escoltes. La investigació ha estat mancada de garanties processals i la sala penal de l'Audiència Nacional ha retret al jutge instructor que la investigació "vulnera l'article 24.2 de la Constitució Espanyola i en particular l'article 5 del Conveni Europeu de Drets Humans", ja que el Tribunal no ha donat als advocats accés al contingut complet de la investigació.

Operació Judes

**Causa secreta instruïda pel jutge Manuel García Castellón de l’Audiència Nacional.** Se sospita que actua com una causa general contra l’independentisme sota l'etiqueta de terrorisme i sedició del qual es desconeix l'abast. Ha estat prop de 5 anys secreta i fins al moment només s’ha pogut accedir a una part de la totalitat del seu contingut. La investigació està formada per cerques amb fonts obertes -xarxes i mitjans-, denúncies policials subjectives i multitud d'intervencions telefòniques i seguiment de desenes de persones. Hi ha la sospita que d'aquestes diligències han sorgit diferents operacions, fragmentant-les i situant-les sota secret de sumari i, per tant, donant plena autorització als cossos policials i limitant les possibilitats de defensa. Per exemple, d’aquí neix l'operació antiterrorista contra els activistes Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, que va provocar el seu exili i detenció respectivament, i finalment van ser acusats dels delictes de desordres públics, jutjats als jutjats ordinaris catalans i absolts. També l’Operació Mambo, amb almenys 38 activistes independentistes espiats. La causa també ha servit per alimentar incriminatòriament els CDR en l’Operació Judes, on les defenses van aconseguir, i després que la mateixa sala penal de l’Audiència Nacional constatés la vulneració dels drets de defensa en la instrucció del jutge instructor, estimar els seus recursos per accedir a part de la documentació. 

Amb la documentació de part del sumari, es va poder constatar part de l’abast d’aquesta macrocausa de caràcter prospectiu, ara arxivada provisionalment, que va servir per sostenir relats fantasiosos i de política ficció, i que van servir per justificar espionatges, seguiments i l’obertura de causes per terrorisme contra l’independentisme.

Causa secreta 104/2017

**Una vegada feta pública la sentència que condemnava als líders del Procés a prop de 100 anys de presó, la ciutadania va iniciar una mobilització permanent amb diverses mobilitzacions al carrer entre el 14/10/2019 i la mobilització al Camp Nou del 18/12/2019.** 

Moltes d’aquestes causes tenen en comú la imputació dels delictes de desordres públics i atemptat, amb l’afegitó del de lesions en bastants casos, moltes vegades sustentades només per l’atestat policial elaborat pels mateixos agents que han format part de la detenció. El principi de veracitat que s’atorga per part de Fiscalia als agents policials en la totalitat de procediments d’aquestes característiques vulnera el principi de la presumpció d’innocència d’una manera acrítica, donant com a resultat una innecessària funció jurisdiccional dels tribunals. La doble condició de testimonis i víctimes que ostenten els agents policials i la seva utilització per part de Fiscalia com a únic element incriminatori és propi del dret penal de l’enemic utilitzat per l’estat contra l’independentisme. 

Bona part de les causes continuen obertes repartides en una disparitat de jutjats d’instrucció d’arreu del país (Barcelona, Figueres, Girona, Granollers, Lleida, L’Hospitalet, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona…) o pendents de judici per jutjats penals i audiències provincials. Bona part dels joves que van ser empresonats preventivament a diferents centres penitenciaris de Catalunya encara estan pendents de judici i amb peticions de pena superiors als 6 anys i que, en alguns dels casos, arriben fins les desorbitades xifres de **14 anys de presó** pels delictes de desordres públics, atemptat contra l’autoritat i lesions.

**Una cinquantena de persones estan sent investigades pel jutjat d’instrucció 4 de Granollers**, pel tall de la C-17 a l’altura de l’Ametlla del Vallès arran de les mobilitzacions postsentència, en una investigació amb identificacions falses portada a terme pel Grup de Delinqüència Urbana dels Mossos d’Esquadra de Granollers.  

El tall del Tsunami Democràtic entre la Jonquera i el Pertús de l’11 i 12 de novembre de 2019 va provocar la instrucció d’una macrocausa que va arrossegar a dos centenars de persones d’arreu del país pels jutjats de Figueres. Arrel d’un informe de Fiscalia, **el 6 de setembre de 2022, el jutjat d’instrucció 4 va decretar l’arxiu de tota la causa i tots els investigats, amb l’excepció d’un encausat per suposat atemptat a l’autoritat**, conjuntament amb el policia que el va detenir per un suposat delicte de lesions contra el manifestant. S’afegeixen a aquest investigat **les 3 persones que encara estan amb la causa oberta pel tall de l’AP-7 a l’altura de Salt**, com a continuïtat del de la Jonquera- Pertús. La resta, una cinquantena, van ser arxivades pel jutjat d’Instrucció 3 de Girona i confirmada per l’Audiència Provincial després del recurs de Fiscalia en contra l’arxivament.

**A diferents jutjats hi ha causes obertes que deriven de la mobilització del Tsunami Democràtic del Camp Nou del 18 de desembre de 2019.** Per aquella jornada hi va haver un total de 14 persones detingudes, i dues més que es van fer en dies posteriors, i que es van derivar en un total de 9 jutjats diferents entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. Per aquests fets, en total s’han condemnat a 9 persones a penes d’entre 18 mesos i tres anys de presó pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, continuant la resta amb la causa oberta.

Mobilitzacions postsentència

**El 28 d’octubre de 2020 la Guàrdia Civil practica 21 detencions i 31 escorcolls en l'operació batejada com a “Volhov” contra empresaris i polítics independentistes pel suposat finançament del Procés o de projectes com el Tsunami Democràtic.** El jutge titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona Joaquín Aguirre els investiga per presumptes delictes de prevaricació, malversació i blanqueig.

Operació Volhov

Les diligències prèvies 85/2019 és el procediment seguit davant el jutjat central d’instrucció núm. 6 de l’Audiència Nacional per derivació del jutjat d'Instrucció 1 de Barcelona (Operació Volhov). **El jutge de l'Audiència Nacional, Manuel García Castellón, investiga l’organització del Tsunami Democràtic i la seva estructura en una causa per terrorisme, que ha estat injustificadament en secret de sumari durant tres anys**. Fins i tot la sala penal de l’Audiència Nacional va demanar al jutge que aixequés el secret de sumari ja que s’estava allargant injustificadament, perjudicant els drets dels investigats. 

Es desconeixen els detalls, l'abast i el nombre final de persones o grups investigats. La causa es troba en instrucció, peticionant-se i aportant-se diferents diligències i informes per part de la Guàrdia Civil i la Fiscalia, i amb la possibilitat d’ampliar-se a noves persones investigades o practicar-se detencions.

La causa no té cap base sota el dret internacional, i vulnera diversos drets fonamentals, ja que investigar les manifestacions del Tsunami Democràtic (i els seus organitzadors) no suposa, sota cap concepte, la constitució d’un delicte de terrorisme, sinó que suposa una criminalització del dret de reunió pacífica (article 11 CEDH) i vulnera el dret a un judici just (article 6 CEDH), el dret a la intimitat familiar, de domicili i secret de correspondència (article 8 CEDH) i dret a la llibertat i seguretat (article 5 CEDH).

Les diferents filtracions a premsa fetes per la fiscalia i el jutge instructor destaquen la suposada quantia dels danys ocasionats per les protestes del Tsunami Democràtic, quantificant-les en milions d’euros entre la protesta a l’Aeroport del Prat i al tall de l’AP-7 a l’alçada del Pertús.

Causa secreta Tsunami Democràtic

S’obre investigació contra 10 persones ja perseguides pel Tribunal de Comptes i algunes també pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, arran de la denúncia de Fiscalia i fruit de l'informe del Tribunal de Cuentas del 23/03/19 sobre l’acció exterior de la Generalitat (DIPLOCAT). Se’ls investiga per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document públic, convertint aquesta instrucció en una doble judicialització penal pels mateixos fets ja investigats pel jutjat d’instrucció 13 i que ha estat denunciat per les defenses.

Causa contra l’acció exterior de la Generalitat

El 14 d’abril de 2021, la titular del Jutjat Penal 11 de Barcelona, va absoldre els 5 membres de la Sindicatura Electoral dels delictes de desobediència i d'usurpació de funcions públiques. Aquest organisme format per Jordi Matas, Marc Marsal, Tània Verge, Marta Alsina i Josep Pagès, va ser creat per la Llei 19/17 i tenia la funció de vetllar perquè el Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017 tingués totes les garanties electorals per un funcionament democràtic i transparent. Fiscalia es va querellar contra els 5 membres de la Sindicatura i entre el 3 i 4 de març de 2021 es produir el judici. Una vegada coneguda l’absolució, la mateixa Fiscalia va recórrer la sentència al·legant que se li havien vulnerat els seus drets de defensa per part de la jutge i aquesta no havia valorat correctament les proves de l’acusació. El 19 de juliol de 2022, més d’un any després de la sentència absolutòria, la secció 8ª de l’Audiència Provincial va estimar el recurs presentat i va ordenar, la repetició del judici, que actualment està pendent d’assenyalament.

Sindicatura electoral

**Adrián Sas**. El jove de Vilafranca del Penedès, va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Barcelona i confirmada pel TSJC a 3 anys i mig de presó per atemptat a l’autoritat i lesions a un agent dels Mossos d’Esquadra, en el marc de les mobilitzacions del primer aniversari de l’1 d’Octubre. La seva detenció es va produir dos mesos després. La Generalitat es va personar en el procediment com acusació, tot i haver assegurat que es retiraria, no ho va acabar fent. Degut a l'agreujant que l’advocat de la Generalitat va introduir en el seu escrit d'acusació, la pena imposada va superar els dos anys de presó. Actualment està pendent del recurs de cassació interposat al Tribunal Suprem.

**Víctor Verdejo**. El 18 de desembre de 2019, en el marc de la mobilització convocada per Tsunami Democràtic contra la sentència del procés, coincidint amb el partit Barça-Madrid al Camp Nou, milers de persones van manifestar-se a les afores de l’estadi. Els Mossos d’Esquadra van efectuar diferents càrregues policials amb molta violència, lesionant un total de 25 manifestants. En Víctor va ser detingut en una d’aquestes càrregues, acusat de desordres públics, atemptat a l’autoritat i lesions. La Generalitat, inicialment personada es va retirar i l’acusació particular va ser exercida directament pels agents de Mossos d’Esquadra.

El 28 de novembre de 2022, l’Audiència Provincial de Barcelona va condemnar a en Víctor a una pena de 3 anys de presó pels delictes d’atemptat a l’autoritat i lesions. La única prova de càrrec va consistir amb la declaració dels agents implicats en la detenció. Actualment està pendent el recurs d’apel·lació interposat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

**Dani Gallardo**. Va ser detingut en el marc d’una concentració en contra de la sentència del Procés el 16 d’octubre de 2019 a Madrid. En Dani va intentar auxiliar a una companya que estava sent reduïda violentament per quatre agents antidisturbis, i va acabar sent detingut, imputant-li uns fets i delictes que mai es van provar.  Tot i així, per aquests fets en Dani va estar un any en presó preventiva en espera de judici, l’Audiència Provincial de Madrid en va decretar la llibertat provisional, condemnant-lo posteriorment a una pena de 4 anys i mig de presó. Tots els recursos de la defensa han estat desestimats, i el passat 17 de maig de 2023, la sala segona del Tribunal Suprem ha desestimat el seu recurs de cassació, retornant la causa a l’AP de Madrid per a la seva execució. Actualment està pendent recurs d’empara al TC amb la petició de suspensió de la pena.

Condemnes superiors a 2 anys de presó amb recursos oberts

**Diversos procediments individuals o que impliquen un petit grup de persones continuen oberts**. Josep Lluís Alay continua investigat en l’afer pel viatge com a director de l’oficina del president Puigdemont a Nova Caledònia; **Roger Español**, víctima de la violència policial de l’1 d’Octubre continua amb la causa oberta perseguit per Fiscalia i el Sindicato Profesional de Policia (SPP); **4 bombers** de la Generalitat del Parc de Girona segueixen acusats d’abandonament de funcions i malversació, per fer sonar les sirenes davant la caserna de la Guàrdia Civil l’endemà del referèndum (2 d’octubre de 2017); **Joel Muñoz** afronta una petició de pena desorbitada per part de Fiscalia de 18 anys de presó i 11.000 € per delictes informàtics i revelació de secrets, en un judici que es preveu imminent.

**Per les protestes per la detenció del president Puigdemont a Alemanya el 25 de març de 2018, continuen 4 persones pendents de judici a Barcelona**; la causa contra **un activista de l’Empordà** per concentrar-se pacíficament contra el jutge Llarena a Mont-Ras continua oberta per atemptat contra l’autoritat; continuen obertes **causes derivades del primer aniversari de l’1 d’Octubre** a Barcelona; en el cas de Girona les mobilitzacions del 01/10/2018 van acabar provocant 21 detencions, 4 detingudes de les quals continuen pendents de judici, havent-se suspès el judici en dues ocasions, amb peticions de penes de 4 anys de presó per a cada una d’elles; continuen també en instrucció les **detencions de l’11 de setembre i de l’1 d’Octubre de 2020** a Barcelona, Lleida i Girona o les **protestes per la inhabilitació del MHP Quim Torra** del 28 de setembre de 2020; el jutjat d’instrucció de Tortosa continua amb l’esperpèntica investigació secreta que des de l’octubre de 2017 la Guàrdia Civil està portant a terme contra **7 persones de les terres de l’Ebre, Barcelona i l’Empordà**, que van criticar la violència policial de l’1 d’Octubre per Facebook i on se’ls imputen delictes d’odi, amenaces, injúries i calúmnies contra un guàrdia civil.

Altres procediments oberts

De les més de 1400 persones investigades en procediments penals des del setembre de 2017, a més de 750 els hi han arxivat la causa, sigui perquè la policia judicial o la Fiscalia no ha aconseguit recopilar els suficients principis incriminatoris, o perquè el jutge d’instrucció ha conclòs que no hi ha suficients proves per continuar amb l’acusació i no observa indicis de delicte. En tot cas, ja han arribat a judici més de 200 persones, amb resultats similars entre absolucions i condemnes. I actualment, queden entorn de 400 persones amb una causa oberta, pendent de ser processades i/o jutjades, algunes des de fa més de cinc anys.

LES CAUSES QUE ARA MATEIX` NECESSITEN SUPORT`

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Maecenas dictum morbi fringilla sem. Arcu, condimentum egestas libero, in semper turpis eu adipiscing. Mi non mauris urna tristique arcu imperdiet. Egestas arcu nibh sagittis eu, faucibus lorem condimentum.

`Calendari` de judicis 

i actes de suport

Violència policial; macrocauses iniciades per Fiscalia; intervenció de la Generalitat; detencions i empresonaments de líders polítics i de la societat civil com Jordi Cuixart, President d’ômnium Cultural; exili del President Puigdemont, de consellers i dirigents polítics; inhabilitació del President Torra, de diputats del Parlament i d’alcaldes; procediments penals contra càrrecs de la Generalitat, funcionaris i ciutadania; ofec econòmic a responsables polítics; sancions economicoadministratives; operacions contra organitzacions independentistes; vulneració persistent del dret de reunió, de llibertat d'expressió i de representació política; espionatge polític… 

Una causa general contra l’independentisme

EL MAPA DE LA REPRESSIÓ D'ÒMNIUM CULTURAL

Participa als actes de suport

Fes un donatiu per la Caixa de solidaritat

Denuncia la repressió a les xarxes socials

`IMPLICA-T'HI`!

Des del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre, la maquinària repressiva de l’Estat espanyol contra el moviment independentista no s’ha aturat. La violència policial, macrocauses iniciades per la Fiscalia, la intervenció de la Generalitat, detencions i empresonaments de líders de la societat civil com Jordi Cuixart, expresident d’Òmnium Cultural; o polítics com Oriol Junqueras, exvicepresident de la Generalitat. L’exili del president Carles Puigdemont, de consellers i dirigents polítics; la inhabilitació del president Quim Torra, de diputats del Parlament de Catalunya i d’alcaldes. Procediments penals contra càrrecs de la Generalitat, funcionaris i ciutadania. L’ofec econòmic a responsables polítics, sancions administratives, operacions contra organitzacions independentistes. La vulneració persistent del dret de reunió, de la llibertat d'expressió i de representació política. El cas de ciberespionatge polític més gran mai descobert o la infiltració policial en espais independentistes i de l’activisme social…

Ens peguen

Ens jutgen

Ens investiguen

Ens espien

Una causa general contra `l’independentisme`

Ajuda'ns a comptabilitzar la repressió omplint el següent formulari

Ets una persona 

represaliada?

Solució:

L’Estat espanyol fa anys que practica la repressió contra Catalunya, vulnerant drets civils i polítics, per salvaguardar a qualsevol preu la unitat d’Espanya i mantenir el règim que la sustenta. La repressió de l’Estat té com a objectiu atemorir i desmobilitzar la societat catalana, retirar de l’activitat política els seus adversaris i desanimar el conjunt del moviment independentista mitjançant el càstig. En definitiva, afeblir la lluita per l’autodeterminació de Catalunya.

La unitat d’Espanya, `a qualsevol preu`

CONSULTA TOTES LES DADES DE LA REPRESSIÓ

PER DEFENSAR EL DRET 

**A L’AUTODETERMINACIÓ**

Res no ha canviat, `la repressió de l’Estat Espanyol` no s’atura

Actualment, queden al voltant de 400 persones amb una causa penal oberta, pendents de ser processades i/o jutjades, algunes des de fa més de cinc anys.