Òmnium Cultural
Òmnium Cultural

Causa general

Causes obertes

Calendari de judicis

Tornar

Exili

Exiliats

Inici

|

Causes obertes

|

Exiliats

tornar

El 28 d’octubre de 2017, l’endemà de la Declaració d’Independència de Catalunya, el Senat i el Govern espanyol van fer efectiva la suspensió de l’autonomia de Catalunya i de totes les seves institucions d’autogovern, passant l’administració de les mateixes en mans directes de Madrid. El president de la Generalitat i tot el seu govern va ser destituït. En paral·lel, la Fiscalia de l’Estat va presentar les pertinents querelles per rebel·lió, sedició i malversació contra tot el Govern, i l’Audiència Nacional va citar-los pel 2 i 3 de novembre. En aquell moment, el president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín (Salut), Clara Ponsatí (Ensenyament), Lluís Puig (Cultura) i Meritxell Serret (Agricultura) ja es trobaven a Brussel·les (Bèlgica), posant-se des d’aquell moment a disposició de la justícia belga. La resta del Govern català va ser empresonat per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela a petició de Fiscalia.

Marta Rovira, secretària general d’ERC va ser imputada pel Tribunal Suprem per un presumpte delicte de rebel·lió per l’organització del Referèndum, acordant la llibertat condicional sota fiança. El 23 de març de 2018 el magistrat Pablo Llarena la va citar per revisar la seva situació processal conjuntament amb Jordi Turull, Dolors Bassa, Raül Romeva, Josep Rull i Carme Forcadell. Tots van ser empresonats, menys Rovira que es va exiliar a Suïssa.

El 21 de febrer de 2018 el magistrat Pablo Llarena va citar l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel al Tribunal Suprem per respondre sobre l’organització del Referèndum amb imputacions de rebel·lió i sedició. Davant la manca de garanties per tenir un judici just, es va exiliar a Suïssa.

Actualment, i després que diferents tribunals d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Itàlia hagin desautoritzat les ordres europees i internacionals de detenció provinents d’Espanya i qüestionat la imparcialitat dels tribunals espanyols, el magistrat del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, va sol·licitar diferents qüestions prejudicials al Tribunal de Justicia de la Unió Europea en relació a la validesa de les euroordres. El TJUE té previst pronunciar-se al respecte després de l’estiu.

En paral·lel, el gener de 2021 la justícia belga va acabar denegant l’extradició del conseller de Cultura, Lluís Puig, citant la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU sobre l’arbitrarietat de l’empresonament dels presos polítics, i al·legant la manca de competència del Tribunal Suprem per poder-lo jutjar. Pel que fa al president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, en la seva condició d’eurodiputats gaudeixen d’immunitat parlamentària, atorgada cautelarment pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, després que es recorregués la decisió del Parlament Europeu d’acceptar el suplicatori del Suprem espanyol per retirar-los la immunitat amb els vots a favor dels partits espanyols (PSOE, PP, Ciudadanos i VOX) i la pressió que aquests van exercir dintre dels seus grups parlamentaris.

Pel que fa a Meritxell Serret, va retornar de l’exili l’11 de març de 2021 i es va personar al Tribunal Suprem, que la va processar per un delicte de desobediència derivant la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), actualment pendent de judici. Per la seva banda, el 19 de juliol de 2022 Anna Gabriel va retornar de l’exili presentant-se davant del Tribunal Suprem espanyol, per posteriorment retornar a Suïssa on manté actualment la seva residència, a l’espera que el TS resolgui la seva nova situació processal en relació al delicte de desobediència.

Ets una persona

represaliada?

Ajuda'ns a comptabilitzar la repressió omplint el següent formulari

Implica-t'hi

Òmnium Cultural

Implica-t'hi

Fes un donatiu

Òmnium Cultural