Representants polítics en exercici dels seus drets de representació. El president de la Generalitat Joaquim Torra va ser inhabilitat en actiu per no retirar una pancarta del balcó de la Generalitat amb la frase “Llibertat Presos Polítics i retorn Exiliats” acompanyada d’un llaç groc. Per això se li van obrir dues causes penals i va ser condemnat per desobediència. També el diputat i membre de la Mesa del Parlament de Catalunya Pau Juvillà va ser inhabilitat per no haver despenjat els llaços grocs de la finestra del despatx del seu grup municipal de la Paeria de Lleida, quan ell n’era regidor. 

Mesa del Parlament de Catalunya. Els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Catalunya de les legislatures XI (2015-2017) i XII (2018-2020), van ser perseguits judicialment per Fiscalia, l’advocacia de l’Estat i el partit feixista VOX.

Els membres de la Mesa de la XI legislatura, presidida per Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó van ser jutjats pel TSJC i condemnats inicialment (19/10/2020) pel delicte de desobediència a penes d’inhabilitació per haver permès el debat i la tramitació de les lleis de desconnexió i Referèndum. Tot i així, el novembre de 2022, el Tribunal Suprem va estimar el recurs presentat per les defenses, considerant la manca d’imparcialitat del magistrats Carlos Ramos i José María Barrientos, anulant la sentència i ordenant un nou judici amb nous magistrats que es va celebrar del 14 al 16 de març de 2023. A finals de maig el TSJC emetia nova sentència condemnant de nou als membres de la Mesa, tot i que va rebaixar la pena a 4 mesos d’inhabilitació pel delicte de desobediència a cada un d’ells, i amb l’existència d’un vot particular.

Així mateix, els 4 membres independentistes de la Mesa del Parlament de la XII legislatura, Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser finalment absolts pel TSJC, arrel del judici celebrat en contra seva entre el 5 i el 7 d’octubre per desobediència greu a l’haver permès debats parlamentaris sobre el dret a l’autodeterminació i la monarquia espanyola. Fiscalia va perseguir l’actuació de la Mesa amb peticions d’un any i vuit mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Costa i Campdepadrós, i d’un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado. La magistrada instructora de la Sala Civil i Penal del TSJC, Maria Eugènia Alegret, havia obert judici oral en contra dels 4. Després de les diverses recusacions per imparcialitat dels magistrats Carlos Ramos i José María Barrientos (President del TSJC) per part de la defensa de Josep Costa, que van produir la suspensió de les diferents dates inicials previstes del judici, aquest es va celebrar l’octubre de 2022. La sentència absolutòria va arribar el 15 de novembre de 2022. 

Ciutadania. Diverses persones han estat investigades i processades per haver denunciat la brutalitat policial de l’1 d’Octubre, algunes encara obertes en investigacions secretes de la Guàrdia Civil que s’allarguen des del 2017; o com van ser perseguits diferents professors de secundària acusats falsament d’adoctrinament; o diferents casos de la detenció de persones per la utilització de llaços grocs acusades de delictes d’odi. 

També la persistent persecució contra usuaris de Twitter per haver difós dades públiques de Montserrat del Toro, la secretària judicial que va participar en els escorcolls de la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017, i que en el seu relat fantasiós al judici del Tribunal Suprem, va servir per justificar les condemnes a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Per un costat l’Audiència Provincial de Barcelona va obligar a repetir el judici contra en Rubén, un usuari de Twitter que havia estat absolt, i per segona vegada el Jutjat penal 7 de Barcelona el va tornar a absoldre. Fins a 5 persones han hagut d’afrontar la persecució judicial per aquests mateixos fets. Recentment una altra usuària d’aquesta xarxa social es va haver d’afrontar a un judici amb una petició de fiscalia de 2 anys de presó. Altres, com el de Josep Huguet, van estar arxivats pel jutjat d’instrucció 22 de Barcelona en resolucions similars, tot i la insistència de Fiscalia en recórrer. En paral·lel, el Tribunal Suprem ha estimat el recurs de l’advocacia de l’Estat i acusació particular per reobrir una causa arxivada per l’Audiència Provincial de Barcelona, contra uns altres tres usuaris de Twitter pels mateixos fets. 

La diputada Eulàlia Reguant i l’exdiputat Antonio Baños han estat investigats per desobediència per haver-se negat a respondre les preguntes de VOX en el judici del Procés. Van ser sancionats amb multa i pels mateixos fets es van obrir diligències penals que van acabar amb la condemna de multa de 13.500 € a l’Eulàlia Reguant i a quatre mesos de presó i d'inhabilitació en el cas de l'Antonio Baños, ambdós per desobediència. O el cas de l’Albert Baiges que, vulnerant la doctrina del TEDH, l’Audiència Nacional el va condemnar per un tuit crític amb el rei d’Espanya pel delicte d'injúries a la Corona, actualment sentència recorreguda.